Art si poguessis..

ARS VTINAM MORES/ ANIMVMQUE EFFINGERE / POSSES PVLCHRIOR IN TERRIS/ NVLLATABELLA FORET

(“ Art: si poguessis

reproduir les costums i l’esperit, no hi hauria sobre la

terra taula més bella”), inspiraran l’estudi dels diversos

retrats femenins del Renaixement i el Barroc.

Encara que els retrats siguin bàsicament “construccions

estètiques”, també tenen un gran valor documental, ens informen

d’una identitat individual i social a partir del llenguatge

corporal, de la indumentària, el pentinat, la mirada o els

objectes que l’acompanyen; el retrat transmet un contingut

que va més enllà de la similitud externa, afegeix sempre quelcom

de la particularitat individual de l’individu reproduït.















dijous, 1 de desembre del 2011

.“La bellesa aristocràtica”.

Antonio Moro
L’emperadriu Maria d’Àustria

“La bellesa aristocràtica”

El “vera efígie” s’acostumava a fer a tamany natural i es situava més alt que l’espectador perquè imposés poder i superioritat. L’emperadriu fou la governadora regent d’Espanya en absència del rei Felip II i per això apareix amb el braç recolzat a la taula, posició reservada a reis i governants. A l’altra mà uns guants, objecte de distinció aristocràtica.
Les virtuts prototípiques de la dinastia que s’havien d’expressar en un retrat d’Estat eren la serenitat, la gravetat i el distanciament. L’emperadriu reflexa una bellesa idealitzada, gairebé inhumana...
La idealització portarà a desnaturalitzar les formes corporals per sotmetre-les a línies d’indumentària forçades. Les modes espanyoles del segle XVI reflectiran la política inquisitorial de la Contrareforma tot ocultant el cos. Desapareix l’escot i s’imposa la gorguera com a símbol de privilegi aristocràtic, doncs s’havia de portar amb el cap molt alt.
La moda espanyola es farà pionera del “corset”, cosset interior molt rígid que modelava el tall tot oprimint el pit, corba que es considerava poc bella i s’intentava atrofiar el seu creixement. Per altra banda els malucs s’emfatitzaven amb el verdugat, faldilla rígida de forma cònica perquè duia cosits uns cercles de vímet; de vímet eren les vares amb les que el botxí pegava al condemnat i d’aquí prové el nom.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada