La capacitat de l’obra d’art de ser reinterpretada des de diferents contextos és una de les raons de la seva atemporalitat. "Dones, deesses i reines del Renaixement i el Barroc" es un projecte d'estampació de bòxers de cotó realitzat combinant la tècnica de serigrafia amb la tècnica manual del monotip. No són reproduccions merament estètiques, hi ha un sentit darrera.....
Art si poguessis..
ARS VTINAM MORES/ ANIMVMQUE EFFINGERE / POSSES PVLCHRIOR IN TERRIS/ NVLLATABELLA FORET
(“ Art: si poguessis
reproduir les costums i l’esperit, no hi hauria sobre la
terra taula més bella”), inspiraran l’estudi dels diversos
retrats femenins del Renaixement i el Barroc.
Encara que els retrats siguin bàsicament “construccions
estètiques”, també tenen un gran valor documental, ens informen
d’una identitat individual i social a partir del llenguatge
corporal, de la indumentària, el pentinat, la mirada o els
objectes que l’acompanyen; el retrat transmet un contingut
que va més enllà de la similitud externa, afegeix sempre quelcom
de la particularitat individual de l’individu reproduït.
(“ Art: si poguessis
reproduir les costums i l’esperit, no hi hauria sobre la
terra taula més bella”), inspiraran l’estudi dels diversos
retrats femenins del Renaixement i el Barroc.
Encara que els retrats siguin bàsicament “construccions
estètiques”, també tenen un gran valor documental, ens informen
d’una identitat individual i social a partir del llenguatge
corporal, de la indumentària, el pentinat, la mirada o els
objectes que l’acompanyen; el retrat transmet un contingut
que va més enllà de la similitud externa, afegeix sempre quelcom
de la particularitat individual de l’individu reproduït.
dijous, 27 d’octubre del 2011
dissabte, 8 d’octubre del 2011
Giovanna degli i Albizzi Tornabuoni.“La bellesa idealitzada”.Domenico Ghirlandaio.
El Retrat de Giovanna degli Albizzi Tornabuoni, un dels
icones de la col·lecció Thyssen Bornemisza, pintat per Domenico
Ghirlandaio entre 1489 i 1490 i l’epígraf que acompanya l’obra:
ARS VTINAM MORE
ARS VTINAM MORES/ ANIMVMQUE EFFINGERE / POSSES PVLCHRIOR IN TERRIS/ NVLLATABELLA FORET
(“ Art: si poguessis
reproduir les costums i l’esperit, no hi hauria sobre la
terra taula més bella”), inspiraran l’estudi dels diversos
retrats femenins del Renaixement i el Barroc.
Encara que els retrats siguin bàsicament “construccions
estètiques”, també tenen un gran valor documental, ens informen
d’una identitat individual i social a partir del llenguatge
corporal, de la indumentària, el pentinat, la mirada o els
objectes que l’acompanyen; el retrat transmet un contingut que
va més enllà de la similitud externa, afegeix sempre quelcom de
la particularitat individual de l’individu reproduït.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)