La capacitat de l’obra d’art de ser reinterpretada des de diferents contextos és una de les raons de la seva atemporalitat. "Dones, deesses i reines del Renaixement i el Barroc" es un projecte d'estampació de bòxers de cotó realitzat combinant la tècnica de serigrafia amb la tècnica manual del monotip. No són reproduccions merament estètiques, hi ha un sentit darrera.....
Art si poguessis..
ARS VTINAM MORES/ ANIMVMQUE EFFINGERE / POSSES PVLCHRIOR IN TERRIS/ NVLLATABELLA FORET
(“ Art: si poguessis
reproduir les costums i l’esperit, no hi hauria sobre la
terra taula més bella”), inspiraran l’estudi dels diversos
retrats femenins del Renaixement i el Barroc.
Encara que els retrats siguin bàsicament “construccions
estètiques”, també tenen un gran valor documental, ens informen
d’una identitat individual i social a partir del llenguatge
corporal, de la indumentària, el pentinat, la mirada o els
objectes que l’acompanyen; el retrat transmet un contingut
que va més enllà de la similitud externa, afegeix sempre quelcom
de la particularitat individual de l’individu reproduït.
(“ Art: si poguessis
reproduir les costums i l’esperit, no hi hauria sobre la
terra taula més bella”), inspiraran l’estudi dels diversos
retrats femenins del Renaixement i el Barroc.
Encara que els retrats siguin bàsicament “construccions
estètiques”, també tenen un gran valor documental, ens informen
d’una identitat individual i social a partir del llenguatge
corporal, de la indumentària, el pentinat, la mirada o els
objectes que l’acompanyen; el retrat transmet un contingut
que va més enllà de la similitud externa, afegeix sempre quelcom
de la particularitat individual de l’individu reproduït.
dimecres, 28 de març del 2012
Leonardo da Vinci "La dama de l'ermini"
Leonardo da Vinci
La dama de l’ermini
“L’amant pudorosa”
Segons l’opinió més estesa, la dama de l’ermini seria la jove Cecilia Gallerani, dona intrigant i misteriosa amant de Ludovico Sforza, regent de Milà. L’amant, amagat rera l’escaramussa de l’ermini, queda afirmat i hàbilment desmentit, mentre la dona es conforma amb unes pautes de conducta moderades i aparentment pudoroses. La noia té uns trets infantils, tot i que les mans extremament llargues i anguloses semblen contradir l’edat del rostre.
L’ermini era un animal que pel seu pèl blanc es considerava símbol de puresa i castedat. El seu nom en grec “gale” podria relacionar-se amb les primeres síl·labes del cognom de Cecilia. Si més no, se sap que era l’animal heràldic de la família Sforza, relacionada també amb els Borgia. Simbolitzava, per altra part, alta dignitat i honor, ja que amb el seu pelatge es revestien les capes reials. Leonardo pinta l’animal amb una musculatura molt modelada i amb unes ungles exagerades que subratllen el seu caràcter d’animal rapinyaire, sobretot les de la cama que es troba dins l’acoltellat vermell del vestit, símbol vaginal. Aquesta connotació seria contrària al significat de puresa inicial, jugant amb el famós dualisme innocència-erotisme vigent en molts retrats femenins de l’època: la dona havia de ser casta, però al mateix temps donar-se com amant...
dimarts, 20 de març del 2012
dimarts, 13 de març del 2012
Subscriure's a:
Missatges (Atom)