Pier Paolo Rubens
Pier Paolo Rubens
El jardí de l’amor
“voluptas-voluptate”
Rubens, després de quedar vidu, va tornar a contraure matrimoni amb una jove de 16 anys, Helene Fourment, pintant el quadre “El jardí de l’amor” per escenificar el plaer de viure que sentia en aquell moment. El jardí i l’amor es trobaven molt relacionats al segle XVII ja que era el lloc ideal d’intercanvi amorós; l’idea fa referència al concepte de paradís.
El quadre pot representar la transformació de la seva dona de noia a dona, esposa i mare, així com també les diferents maneres de l’amor: amor apassionat, amor serè i amor maternal. La interpretació queda recolzada pel context, amb els cupidos i les tórtores símbol de l’amor conjugal, la flama de l’Himeneu, déu del matrimoni, sobre una escultura de les tres gràcies i la font dedicada a la deessa Juno, protectora del matrimoni, cavalcant sobre un dofí i fent referència també als jocs amorosos.
El joc de l’amor s’anava fent important, de manera que al segle XVIII es desenvolupà tot un codi de comportament social amorós anomenat “llenguatge galant”. De fet l’escena podria ser precursora del tema galant que donarà peu a la moda del segle XVIII.
El jardí de l’amor
“voluptas-voluptate”
Rubens, després de quedar vidu, va tornar a contraure matrimoni amb una jove de 16 anys, Helene Fourment, pintant el quadre “El jardí de l’amor” per escenificar el plaer de viure que sentia en aquell moment. El jardí i l’amor es trobaven molt relacionats al segle XVII ja que era el lloc ideal d’intercanvi amorós; l’idea fa referència al concepte de paradís.
El quadre pot representar la transformació de la seva dona de noia a dona, esposa i mare, així com també les diferents maneres de l’amor: amor apassionat, amor serè i amor maternal. La interpretació queda recolzada pel context, amb els cupidos i les tórtores símbol de l’amor conjugal, la flama de l’Himeneu, déu del matrimoni, sobre una escultura de les tres gràcies i la font dedicada a la deessa Juno, protectora del matrimoni, cavalcant sobre un dofí i fent referència també als jocs amorosos.
El joc de l’amor s’anava fent important, de manera que al segle XVIII es desenvolupà tot un codi de comportament social amorós anomenat “llenguatge galant”. De fet l’escena podria ser precursora del tema galant que donarà peu a la moda del segle XVIII.
